top of page
Cultura Audiovisual:
Zoe Vilaseca
Dimonis
Una de les coses importants en l’art és poder expressar i fer sentir al que ens veu el que sentim. En aquesta obra és fa, fent d’espectador es pot veure el patiment, l’angustia, tot. Desde principi fins a fi ens ha de sorprendre, ens ha de deixar amb la boca oberta, cosa que només poden fer algunes exposicions, i aquesta ho ha et.
L’exposició “Dimonis” de Cabosanroque es va inspirar en un moment de la vida de Jacint Verdaguer. Aquest, en el moment més alt de la seva carrera va decidir endinsar-se en el mon dels exorcismes. Es va interessar per aquest tema a finals del segle XIX, quan a Europa i a nivell mundial hi havia una gran crisi social. Va assistir a sessions d’exorcismes durant quatre anys, en els que va estar reportant-ho tot en quatre quaderns que després, al segle XXI s’utilitzarien per crear una exposició basada en els pensaments de Jacint Verdaguer.
Jacint Verdaguer i Santaló va ser un dels poetes romàntics més influents a la literatura catalana. Va viure desde el 17 de Maig de 1845 (Folgueroles) fins al 10 de Juny de 1902 (Vallvidrera) quan va morir a causa d’una tuberculosi. Aquest, a part de ser poeta, també va ser escriptor i sacerdot. Les seves obres més destacades són: “L'Atlàntida” i “Canigó”. És un dels majors exponents de la Renaixença i del moviment romàntic.
L’obra “Dimonis”, ha sigut creada per la companyia Cabosanroque, pero. s’ha realitzat gràcies a la informació que va escriure Verdaguer a quatre quaderns quan va assistir a les sessions d'exorcismes.
A part de Jacint Verdaguer, hi va haver un escriptor que també va treballar amb els exorcismes, Vicenç Pagès i Jordà. Vicenç va escriure una antologia personal titulada “Exorcismes”.
Dimonis, principalment tracta els exorcismes i in-orcismes. En aquesta exposició ens fan exorcismes sense que ens adonem, és a dir, en aquesta obra ens fan sentir com les energies electromagnètiques dels cossos, de les veus, dels cervells, de l'entorn material, de la musica s’entrecreuin de manera que ens acabin possein.
Aquesta obra, “Dimonis”, és un tipus d’obra poc vista la qual juga molt amb la música, amb els audiovisuals i amb la expressió els quals junts es poden no entendre. Doncs així, és pot adreçar per tots tipus de persones, encara que algunes ho podrien entendre millor que d’altres.
.jpeg)
Tots aquests elements van produir alguna mena de soroll en molts moments de l'exposició.
En aquesta exposició hi han coses bones i dolentes com a moltes altres. El so d’aquesta obra s'adequa molt bé en gairebé tots els moments,excepte en alguns. Durant els 40 minuts que dura l’exposició es poden escoltar sorolls estridents, sons angelicals, un home cantant les frases de Jacint Verdaguer,etc. Tots els sons, excepte un, estan ben posats. Per a mi els sons angelicals no estan ven posats, ja que quan sonaven aquests es podia veure una noia ballant, i desde el meu punt de vista en aquell moment ella té el dimoni en el seu interior i l’intenta treure, doncs potser anirà millor sons més forts.
A mi la obra em va agradar bastant. En alguns moments em venia el riure pels nervis i en alguns altres em quedava fascinada amb el que es pot arribar a crear a partir d’un fet que va succeir fa més de 100 anys. Vaig sortir de l’exposició amb la boca oberta, em vaig quedar en “shock”, vaig flipar amb aquesta exposició. Ha sigut a la primera que he anat d’aquest estil, i espero que no sigui la ultima.
bottom of page